La IGP o Indicació Geogràfica Protegida sorgeix de la demanda per part dels pagesos de Camp de Tarragona per tal d’aconseguir el reconeixement a la qualitat del producte que conreen. El reglament va ser aprovat mitjançant una ordre del DARP (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca) el 25 de setembre del 2001.

La Indicació Geogràfica Protegida és un distintiu de qualitat que ofereix la Unió Europea per distingir productes dels diferents departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, els productes amb aquest distintiu de qualitat, es diferencien pel seu mètode de producció i d’elaboració de les matèries primeres que procedeixen d’una zona geogràfica concreta. Aquesta distinció, ofereix als consumidors, gaudir de productes d’una gran qualitat, ja que són productes cultivats al camp amb unes condicions de clima, sòl i esforç per part dels agricultors excepcionals, sent així, productes aptes per als paladars més exigents.

Els calçots amb IGP es reconeixen perquè estan relacionats amb un fil blau de què penja una etiqueta numerada amb el nom del productor i el logotip de “Calçot de Valls”. L’àrea de producció de la IGP “Calçot de Valls”, se situa a les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i el Baix Penedès i són terres que el Consell Regulador considera aptes per a la producció de calçots. Les pràctiques de cultiu seran les tradicionals que tendeixin a aconseguir la millor qualitat del producte.
Els calçots, abans de la seva comercialització, han de complir unes característiques mínimes. El seu aspecte ha de ser el d’un calçot sencer i sa, sense humitats exteriors anormals ni olors ni gustos estranys. El calçot de Valls haurà de tenir una longitud de base blanca de 15 a 25 cm de llarg i un diàmetre mesurat a 5 cm de l’arrel d’entre 1,7 i 2,5 cm. Els calçots es presentaran en feixos de 25 i 50 unitats, etiquetats i relacionats amb la cinta característica del “Calçot de Valls”.
Article anterior Beneficis sobre els productes de proximitat
Tornar al blog