Hi ha algun menjar més típic que una bona calçotada? Ben segur que no, aquestes cebes que surten de terra per fer-nos mirar al cel són uns dels plats més saborosos de la nostra gastronomia catalana. Per menjar els millors calçots haurem de viatjar cap a la terra on els calçots van veure la llum per primer cop, i ara us explicarem com va començar tot…
A finals del segle XIX (l’any 1896), un pagès de la zona de Valls anomenat Xat de Benaiges, va trobar dues cebes grillades al seu hort. El bon Xat va pensar que s’havia d’aprofitar tot i no es podia llençar res, així doncs, va agafar les dues cebes i va tirar-les al foc amb la intenció de rostir-les. Un cop van estar ben rostides, les va pelar i va veure que les cebes eren tendres i amb la grata sorpresa que eren bones. L’home les va sucar amb salsa salvitxada que ja tenia feta per casa i va resultar un menjar exquisit. El Xat, així, es va convertir en el pioner de la calçotada i sense voler-ho va originar la calçotada a Valls.
Aquell invent va agradar tant a la gent que a l’any següent va decidir deixar que les cebes es grillessin i plantar-les després. Tothom qui va provar l’invent involuntari del Xat va quedar enamorat, i a poc a poc, va anar perfeccionant la tècnica fins que les cebes cada cop eren més llargues i dolces.
Des d’aleshores, les calçotades s’han celebrat a Valls i a tota la comarca d’una forma continuada i creixent. I és que quan fem una calçotada, fem molt més que un menjar, la calçotada de Valls és una reunió amb la família i els amics, és gaudir d’un dia en comunitat i assaborir junts els calçots.
